És més barat un lloguer o comprar un habitatge?

“Llogar és llençar els diners“, expressió que va caure en desús després de la crisi financera de 2008, torna a escoltar-se. I no sorprèn, ja que encara que el preu dels lloguers s’ha estancat durant els últims mesos per la pandèmia, segueix sent inabastable per a molts, especialment per als joves. Així, és lògic que molts es preguntin si comprar un habitatge sortiria més a compte que llogar-la, sobretot si es té en compte el baix cost de les hipoteques que s’ofereixen actualment.Per comprovar-ho, des del comparador financer HelpMyCash.com s’han calculat si sortiria més barat pagar la quota d’una hipoteca d’abonar la mensualitat d’un lloguer. I, efectivament, contractar un préstec per adquirir un habitatge surt més a compte que llogar-la, tot i que cal matisar que no tothom pot permetre.

Per realitzar els càlculs, els investigadors d’aquest comparador s’han basat en les últimes dades publicades pel portal immobiliari Fotocasa i pel Consell General de l’Notariat. Segons Fotocasa, el lloguer mitjà es va situar al desembre en els 10,65 euros per metre quadrat i mes, mentre que el de compravenda va ser, segons els notaris, de 1.362 euros per metre quadrat al novembre.

Suposant que una persona voldria llogar un habitatge d’uns 80 metres quadrats, hauria de pagar una mensualitat d’una mica més de 850 euros de mitjana. En canvi, si volgués comprar-la, el seu preu mitjà seria de 108.960 euros. El banc li concediria una hipoteca pel 80% d’aquest import, per norma general, així que la quota d’aquest préstec, suposant que tingués un interès fix mitjà de l’1,65% i un termini mitjà de 25 anys, seria d’uns 355 euros al mes.

En conseqüència, segons els càlculs de HelpMyCash.com, una hipoteca costaria uns 495 euros menys al mes de mitjana que la renda d’un lloguer, el que serien gairebé 6.000 euros menys a l’any. Al cost del préstec caldria sumar les possibles comissions i dels productes associats (com les assegurances), així com el d’altres despeses associades a el manteniment de l’habitatge (IBI, taxa d’escombraries, despeses de comunitat …). Aquest, però, difícilment arribaria aquests 6.000 euros anuals.

Aquest estalvi, a més, pot ser superior si es contracta un préstec hipotecari amb un interès per sota de la mitjana. A tipus fix, per exemple, hi ha ofertes molt atractives, com la Hipoteca Fixa de Coinc, a l’1,40% a 25 anys sense necessitat de signar altres productes de banc, o la Hipoteca Taronja Fixa d’ING, a l’1,60% a 25 anys a canvi de domiciliar la nòmina i contractar l’assegurança de llar de l’entitat.

Aquesta comparativa, però, té truc: segons aquest comparador, per accedir a una hipoteca és imprescindible, en la majoria dels casos, tenir estalviat un 30% del valor de l’habitatge. Un 20% es faria servir per cobrir la part que els bancs no solen finançar, mentre que el 10% restant serviria per pagar les despeses associades a la compravenda: impostos, aranzels notarials i registrals…

Comprar, per tant, és una opció més barata que llogar per a aquells que compleixin aquest requisit; alguna cosa que no està a l’abast de tothom. De fet, moltes persones, sobretot joves, s’enfronten a un cercle viciós, ja que no tenen estalvis per comprar, però tampoc poden estalviar pels alts lloguers que paguen.

Hi bancs, això sí, que poden finançar una mica més d’aquest habitual 80%. Per exemple, és possible aconseguir una mica més de diners per a la compra si es negocia a través d’un broker hipotecari, si es té un molt bon perfil o si es compra un immoble que pertanyi a l’entitat. Ara bé, la concessió del crèdit no està assegurada, ja que tot dependrà de la política de riscos de cada banc.

Així mateix, s’han activat certes iniciatives per facilitar l’accés a la compra. A la Comunitat de Madrid, per exemple, s’està tramitant la iniciativa Primera Habitatge, amb la qual pretenen avalar un mínim de 5.000 hipoteques de joves de menys de 35 anys que no tinguin uns estalvis que representin el 30% del valor de l’habitatge. Els immobles que podran adquirir-se a través d’aquest programa seran d’entre 150.000 i 400.000 euros, amb una superfície d’entre 80 i 90 metres quadrats i situats en àrees perifèriques metropolitanes.

Una altra alternativa, segons HelpMyCash.com, seria arribar a un acord amb el propietari per a subscriure un contracte de lloguer amb opció a compra. D’aquesta manera, les rendes pagades fins a executar l’opció de compra es descomptarien del preu de l’habitatge, per la qual cosa no seria necessari comptar amb tants estalvis per adquirir-la. És una possibilitat, això sí, que és arriscada si el preu dels immobles cau després de formalitzar el contracte, ja que l’habitatge tindria un preu superior a el de mercat quan s’executés l’opció de compra.

Font: La Vanguardia