Impagament de l’IBI: quines conseqüències té

Els propietaris de béns immobles, com ara habitatges, locals, garatges o terrenys, estan obligats al pagament anual de l’impost sobre béns immobles (IBI) del seu municipi. Aquest tribut és una de les fonts d’ingressos principals dels ajuntaments i varia d’una localitat a una altra. Atesa la precària situació actual de bona part de les economies domèstiques, són nombroses les famílies que es veuen abocades a ajornar o fins i tot descartar l’abonament d’aquest tribut. Compte! Com s’explica a continuació, l’impagament de l’IBI comporta conseqüències greus: des d’un augment del deute en forma d’interessos, sancions o recàrrecs, fins a l’embargament de béns, entre els quals s’inclou el mateix habitatge.

Què és l’IBI?

L’impost sobre béns immobles (IBI) és un tribut directe, real, objectiu i periòdic de caràcter local que grava la propietat, la titularitat de drets reals d’usdefruit, de superfície o d’una concessió administrativa, sobre els béns situats a cada terme municipal. És, per tant, un tribut que han de pagar anualment els propietaris d’un immoble, com ara una casa, un pis, un terreny, un garatge, etc., a l’ajuntament de la localitat on es trobin emplaçats.

Aquest tribut grava el valor de la titularitat i altres drets que recaiguin sobre qualsevol bé immoble, però de manera diferent en funció de la naturalesa, ja sigui urbà, rústic o amb característiques especials. Per a la classificació es recorre al cadastre, a més de servir com a font d’origen de les titularitats dels béns immobles o els drets reals establerts.

L’IBI està regulat per la Llei d’Hisendes Locals i el text refós de la Llei del cadastre immobiliari. La gestió es comparteix entre l’Administració de l’Estat i els ajuntaments. La Llei d’Hisendes Locals contempla les possibles modulacions als impostos, permet establir exempcions addicionals en determinats casos i aplicar diferents coeficients dels tipus de gravamen aplicables en cada supòsit. És un dels impostos més importants per a les hisendes locals, com demostren els més de 12.800 milions d’euros que es van recaptar el 2020.

Quines conseqüències té un impagament de l’IBI?

Els propietaris de béns immobles disposen d’un termini voluntari per satisfer aquest tribut. Però què pot passar si no es paga?

Període executiu i provisió de constrenyiment

En cas de no pagar l’impost en el termini voluntari, s’inicia el pagament en el període executiu i es notifica una provisió de constrenyiment. És a dir, una notificació d’un procediment iniciat per l’ajuntament on s’indica l’existència d’un deute per no haver-lo sufragat.

S’estableix així un altre termini similar a l’anterior per al pagament del deute, però caldrà abonar a més una sèrie de recàrrecs executius en forma de percentatges sobre el deute. La quantitat esmentada oscil·la entre un 5% i un 20%, en funció del període del retard:

• 5%: quan es paga fora de termini però abans de la notificació de constrenyiment.
• 10%: si han passat entre tres i sis mesos (i si hi ha notificació de constrenyiment per part de l’Administració).
• 20%: per a la resta dels casos.

Diligència d’embargament

Si transcorregut el termini voluntari i el de constrenyiment, el deute continua sense pagar-se, es procedirà contra els béns i els drets del deutor tributari: des de diners en efectiu o en comptes oberts en entitats de crèdit, als seus béns immobles.

Tot això, amb la premissa de cobrir les quantitats referents al deute, els interessos de demora, els recàrrecs i les costes del procediment de constrenyiment. És a dir, es dictarà una diligència d’embargament sobre els comptes bancaris o les nòmines, d’acord amb l’article 169 de la Llei general tributària.

Qui ha de pagar i qui està exempt del pagament de l’IBI?

La gran majoria dels propietaris d’immobles estan obligats a pagar aquest impost, encara que hi ha excepcions, ja que la llei preveu que alguns immobles queden exempts. Entre les principals excepcions destaquen:

• Els immobles que són propietat de l’Església Catòlica en els termes previstos a l’Acord del 1979 entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics. També els pertanyents a associacions confessionals no catòliques reconegudes per la llei.
• Els que són propietat de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals relacionats amb la seguretat ciutadana, amb els serveis educatius (comissaries, presons o col·legis) o la defensa nacional.
• Immobles de Creu Roja Espanyola, entitats sense ànim de lucre i fundacions.
• Seus diplomàtiques estrangeres, béns comunals de municipis i forests veïnals.
• Els catalogats com a patrimoni històric.
• Els antics de les grans ciutats.