En què consisteix un desnonament per precari?

Iniciar un procés de desnonament, en qualsevol de les formes, no és una decisió agradable de prendre per a cap propietari d’immoble. La situació pot ser encara més aclaparadora quan el demandat és un amic o familiar a qui se li va cedir gratuïtament l’ús i el gaudi d’un espai. En aquests casos -i en altres que veurem a continuació- caldrà acudir al procés judicial conegut com a desnonament per precari.

El desnonament per precari és un procés judicial que es duu a terme amb la intenció de recuperar un immoble ocupat per una persona que es troba en situació de precari i no el vol tornar. Per tal d’entendre en què consisteix aquest tipus de llançament de l’inquilí, cal definir el concepte de precari. Per això cal acudir a doctrina i jurisprudència, ja que la llei no contempla directament aquest concepte.

Què s’entén per desnonament per precari?

A l’article 250.1.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) s’indica en quina situació cal utilitzar el judici verbal de desnonament per precari, cosa que permet entreveure una definició indirecta del terme. D’acord amb aquest article, “es decidirà en judici verbal les demandes que pretenguin la recuperació de la plena possessió d’una finca, rústica o urbana, cedida en precari pel propietari, usufructuari o qualsevol altra persona amb dret a posseir aquesta finca”.

En conseqüència, el terme precari fa referència, en primera instància, a la cessió voluntària i gratuïta d’un immoble a una altra persona. Tot i això, els tribunals admeten un concepte molt més ampli del precari, incloent-hi també l’ocupant que accedeix a un immoble sense el consentiment del seu propietari.

Per tant, hi haurà precari quan una persona utilitza un immoble sense tenir títol legítim (com un contracte d’arrendament), sigui perquè el va tenir però l’acord ja no és vigent o perquè mai el va tenir i va accedir a l’immoble sense pagar renda i per un temps indeterminat.

Posem-ne un exemple: un propietari cedeix un habitatge al seu fill acabat de casar sense contracte ni cobrament de renda. Més tard la parella es divorcia i un tribunal atribueix a la nora i a la filla comuna l’ús de la casa. Si voleu recuperar el vostre immoble, el propietari haurà d’instar el desnonament per precari.

Condicions per dur a terme un desnonament per precari

Intentar recuperar l’habitatge ocupat a títol de precari per via de fet (per mitjà propis com la coacció, la intimidació o la violència), pot conduir el propietari a ser condemnat per un delicte. Així que, per desallotjar un precarista, el propietari de l’immoble ha d’exercitar l’acció de desnonament per precari, i provar davant de l’autoritat judicial que posseeix el dret d’ús i està legitimat per incitar a l’expulsió de l’ocupant indesitjat.

Perquè el desnonament per precari sigui procedent cal que hi hagi tres condicions bàsiques:

• Negativa de l’ocupant a tornar l’immoble. Sense importar que hi hagi accedit amb o sense el consentiment del propietari o usufructuari.
• Temps d’ocupació de l’immoble indeterminat. És a dir, no hi ha cap data establerta de sortida.
• No hi ha contraprestació econòmica. De vegades, el precarista pogués estar pagant els impostos i serveis derivats de l’ús de l’habitatge, i fins i tot pogués realitzar certes obres per conservar-lo i millorar-lo. No obstant això, res d’això no equivaldria al pagament d’una renda, tret que així s’hagi pactat expressament.

Procediment per fer un desnonament per precari

D’acord amb l’article 250.1.2 de la LEC, la demanda de desnonament per precari es resoldrà en judici verbal. Amb això, el propietari de l’immoble ocupat a títol de precari ha de contractar els serveis d’un advocat i un procurador. A més, el més habitual és que primer intenti contactar amb  els ocupants (via burofax) per exigir-los la devolució de l’habitatge.

Davant de la negativa d’abandonar l’immoble voluntàriament, el propietari haurà de presentar la demanda de desnonament per precari. Per fer-ho, heu d’adreçar-vos als Jutjats de Primera Instància del lloc on es troba l’immoble. Els documents necessaris per iniciar el procés són el títol de propietat de limmoble i el requeriment de devolució com a prova dhaver retirat el consentiment dús.

Com en tot judici verbal, és el jutjat qui determini la data per a la vista o citació, i després de dur-se a terme s’emet una sentència. El demandat tindrà 20 dies hàbils per recórrer la sentència i, en cas que no ho faci, haurà d’abandonar l’habitatge. Si transcorregut aquest temps el precarista continua ocupant limmoble, es procedirà a realitzar el llançament.

Arribar a estar immers en un plet amb un ocupant precarista pot ser qüestió de només uns quants dies. Tot i això, aconseguir que aquesta abandoni la llar a través d’un desnonament per precari pot trigar entre quatre a sis mesos, com a mitjana. En qualsevol cas, és l’única via legal i segura per recuperar l’immoble.