Quines opcions tens si t'han pujat la hipoteca per la pujada de l'euríbor?
Amb una hipoteca variable, hi ha el risc que les quotes pugin si l’euríbor cotitza a l’alça. Tot i això, el desbocament que aquest índex ha protagonitzat els últims mesos era difícil de predir: ha passat de valors negatius a superar el 3 % en menys d’un any. Per culpa d’aquest ascens brusc, molts hipotecats a tipus variable travessen problemes per pagar les seves quotes, que s’han disparat en centenars d’euros. Què poden fer aquests clients, si veuen que no arribaran a final de mes? Ho expliquem en aquest article.
Acollir-se al Codi de Bones Pràctiques
En primer lloc, si una persona té dificultats serioses per pagar les seves quotes per la pujada de l’euríbor, pot comprovar si reuneix els requisits per acollir-se al Codi de Bones Pràctiques (CBP). Es tracta d’un conjunt de mesures, consensuades entre el Govern d’Espanya i les entitats bancàries que operen al nostre país, on poden accedir els clients amb més dificultats econòmiques.
Aquestes mesures inclouen la possibilitat de passar d’un tipus variable a un de fix o d’abaratir la quota mitjançant l’aplicació d’una carència de capital durant un temps (entre dos i cinc anys) en què només s’abonaran interessos, la rebaixa de l’interès aplicat durant aquest període i l’ampliació del termini de reemborsament.
Per acollir-se a aquest Codi cal:
- cobrar un màxim de 29.400 euros bruts anuals.
- dedicar més del 30% dels ingressos a pagar les quotes de la hipoteca.
- i que aquest percentatge s’hagi multiplicat almenys per 1,2 en els darrers quatre anys.
Hi ha simuladors gratuïts amb què és possible comprovar tant si es compleixen aquests requisits com a quines mesures es té dret en cas de reunir-los.
Negociar amb el banc
En cas de no poder acollir-se al Codi per no complir els seus requisits d’accés, l’hipotecat pot negociar directament amb el banc perquè li apliqui mesures que abarateixin la seva quota: per exemple, ampliar el termini de devolució, implementar una carència, reduir el diferencial (la qual cosa se suma a l’euríbor per calcular l’interès variable), etc.
L’entitat, a priori, no té cap obligació d’aplicar mesures d’alleujament, si el client incompleix els requisits del Codi de Bones Pràctiques. Ara bé, com que el seu interès principal és cobrar el deute, és molt probable que es mostri obert a aportar solucions per evitar l’impagament, especialment si l’hipotecat s’avança i demana cita abans d’endarrerir-se a l’abonament de les quotes.
En paral·lel, també és recomanable que el client s’estrenyi el cinturó, és a dir, que intenti reduir les despeses tot el possible. En aquest sentit, és aconsellable eliminar qualsevol desemborsament en béns o serveis que siguin innecessaris: compres impulsives, subscripció a plataformes de contingut audiovisual… D’aquesta manera, es disposaran de més diners a fi de mes per fer front a les quotes de la hipoteca.
Vendre l’habitatge
Però si l’hipotecat no pot accedir a les ajudes del Codi de Bones Pràctiques i el seu banc tampoc no es presta a negociar, es pot plantejar maneres més dràstiques d’evitar l’impagament.
Hi ha l’opció de vendre l’habitatge i, amb el guany obtingut després de liquidar la hipoteca, comprar una altra casa o pis (amb hipoteca o sense) amb un preu més reduït. Mentre l’immoble estigui a la venda, es pot arribar a un acord amb el banc perquè apliqui una carència fins a trobar un comprador.
També hi ha l’opció de la dació en pagament, és a dir, lliurar l’habitatge al banc per liquidar la hipoteca. Aquesta mesura, però, compta amb dos inconvenients: l’entitat ha d’estar d’acord (es pot negar si vol) i el client no guanyarà diners pel lliurament de casa seva, al contrari del que podria passar amb la venda. Per això, només és recomanable fer una dació, si no és possible vendre l’immoble per un preu superior a l’import pendent del préstec hipotecari.