by 
Quins canvis preveu la nova llei d’habitatge del Govern espanyol?
La nova Llei d’Habitatge, que el Congrés va aprovar dijous passat, amb 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció, inclou nous conceptes que fins ara no havien format part de cap normativa, com ara la regulació dels preus del lloguer de zones tensionades, una nova definició de la figura dels grans propietaris i la creació d’un índex de referència que determinarà les rendes que es paguen pels pisos. També s’ha elevat la protecció al voltant dels desnonaments de persones en situacions de vulnerabilitat i d’una relaxació dels requisits perquè l’administració pugui declarar una zona de mercat tensionat.
L’objectiu d’aquesta norma, és garantir l’accés a l’habitatge, especialment a aquelles persones més vulnerables.
A continuació, us donem totes les claus per no perdre detall del nou escenari.
1. Grans i petites forquilles
El canvi en la definició de grans forquilles és una de les novetats de la llei. A partir d’ara, es rebaixa pel que fa a la norma anterior. Els que posseeixin 5 o més immobles en una àrea tensionada -i no 10 com fins ara- seran considerats grans propietaris.
2. Topall als preus en els nous contractes
Una de les grans novetats és que també hi haurà topall de preu quan es faci un contracte nou de lloguer. S’establirà a través del nou índex de referència que s’ha de crear i que tindrà en compte la renda de la ciutadania.
3. Nova definició de zones tensionades
Al costat de la limitació dels preus o el canvi en la denominació de grans i petits propietaris, la definició de zones tensionades és un altre dels aspectes més destacats de la norma. La nova llei de vivenda amplia aquestes àrees fent que la seva consideració estigui subjecta a dues condicions. No obstant això, no han de donar-se alhora -n’hi ha prou que se’n doni una de sola per poder sol·licitar aquesta denominació- i serien:
Que el cost de la hipoteca o el lloguer més les despeses i els subministraments bàsics estigui per sobre del 30% de la renda mitjana de les llars.
Que el preu de l’immoble -ja sigui de compra o lloguer- hagi augmentat més de tres punts per sobre de l’IPC (fins ara eren 5 punts) els cinc anys anteriors a la declaració de zona tensionada.
No obstant això, la declaració de zona tensionada anirà a càrrec de les comunitats autònomes, per la qual cosa no és gaire clar quina serà l’aplicació pràctica de la norma.
4. Comissions immobiliàries
Novadós resulta també l’obligació per als propietaris d’abonar les despeses i les comissions immobiliàries. Fins ara aquesta quantitat -que solia correspondre’s amb l’import d’una mensualitat de renda- l’assumien els llogaters. Amb l’entrada en vigor de la llei seran els propietaris els qui l’hagin de pagar ja que, segons recull, és a ells a qui es presta el servei.
En tot cas i per evitar la temptació de compensar aquestes despeses, la norma prohibeix augmentar les rendes del lloguer amb noves despeses com ara el pagament de la comunitat, taxes o similars.
5. Desnonaments
Les mesures de protecció davant dels desnonaments previstes per la llei també estan generant debat:
No es poden fer sense data i hora predeterminada.
Hi haurà noves pròrrogues en els processos de llançament que, a la pràctica, ajornaran els processos més de dos anys.
Serà obligatori accedir a procediments extrajudicials per a les persones vulnerables.
Les comunitats autònomes poden posar en marxa els mecanismes propis que considerin de mediació i alternativa habitacional.
Els fons dels plans estatals d’habitatge podran ser utilitzats per oferir alternatives habitacionals a persones en risc de desnonament ja sigui mitjançant lloguers socials, reallotjaments….
6. Incentius fiscals per als propietaris
Tot i que bona part de les mesures contemplades per la nova llei d’habitatge suposen un avenç per a la protecció dels llogaters, la norma també recull incentius per als propietaris d’habitatges en zones tensionades. Tot i que no han transcendit els detalls, s’aplicaran incentius fiscals a l’IRPF.
En qualsevol cas, a falta de completar el tràmit parlamentari -amb el seu pas pel ple del Congrés i, posteriorment, pel Senat- tot fa indicar que la nova norma entrarà en vigor abans de la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques del proper de maig.
