Quins drets tenen els Okupes i què fer si ocupen casa teva?

Ocupar una casa aliena sense el consentiment del propietari i sense pagar cap contraprestació és un delicte. Tot i això, quan algú entra en un immoble com a okupa, pot adquirir certs «drets»:

No ser desallotjat sense una ordre judicial, llevat que es donin determinades circumstàncies (en general, si no és primer habitatge o es denuncia passades 48 hores).
Que l’habitatge es consideri el seu estatge, si canvien el pany de la porta.
Que el propietari no pugui forçar la porta.
No se’ls talli el subministrament d’aigua, llum… (el propietari ha de continuar pagant).
Com fer fora els okupes i recuperar la meva propietat
No és fàcil desallotjar del teu habitatge els qui l’habiten de manera il·legal, encara que el moment en què ho intentis et pot afavorir.

Si denuncies en el moment en què s’està produint

En aquest cas es pot actuar immediatament. És a dir, «si ens acabem d’adonar que ens han ocupat l’immoble, és aconsellable interposar de manera immediata una denúncia davant la policia», explica Ignasi Vives, advocat especialitzat del despatx Sanahuja Miranda.

Cal intentar que la policia s’adreci a l’immoble i procedeixi al desallotjament urgent de l’habitatge, ja que podríem entendre que estem davant d’un delicte flagrant.

“És molt important, en tot cas, que no transcorrin més de 24-48 hores”, indica Vives. Després daquest termini, les forces de seguretat no poden actuar sense una ordre judicial. La presència policial de vegades fa que reconsiderin la seva postura o marxin voluntàriament.

Si no te n’adones al moment

En la resta de casos, quan no ens adonem en el moment de l’ocupació, hi ha altres vies:

Des del 2018 la Llei d’Enjudiciament Civil va crear el desnonament exprés, un procediment verbal especial (més breu) que permet a la persona que té dret sobre un immoble reclamar-ne el desallotjament i la devolució davant d’okupes. El procediment s’ha d’iniciar mitjançant la presentació davant dels tribunals d’una demanda que ha d’anar signada per advocat i procurador. I hi ha de constar que «se sol·licita la immediata recuperació de la plena possessió de l’habitatge», per evitar que es dilatin els terminis.

Via penal. Es pot posar una denúncia davant de la policia o bé davant del jutjat de guàrdia; fins i tot podria ser una querella. És important portar a la policia (o adjuntar a la denúncia o querella) indicis de prova que acreditin que la finca és de la teva propietat i que és el teu habitatge (rebuts de subministraments, escriptures, empadronament…), assegura Vicenç Hernández, CEO de Tecnotramit . Aquesta denúncia s?instruirà per la via penal per usurpació, «i no sempre al final això pot comportar el desallotjament dels intrusos», adverteix Ramón Riera. És important que si s’opta per la via penal es demani una mesura cautelar, que consistiria en la recuperació de l’immoble, exigint que s’adoptin mesures que impedeixin que el delicte se segueixi cometent.

Contractar una empresa per desocupar la casa. Una tercera opció és contractar una empresa especialitzada que aconsegueixi la desocupació, assenyala Hernández. A Espanya n’hi ha diverses, com Desokupa o Fora Okupas, entre d’altres. Convé saber que actuar pel nostre compte mai no és la millor opció, i sempre és preferible acudir a la justícia.

Denunciar els okupes: el que diu la llei

Els okupes no són tots iguals: hi ha gent sense llar, però també hi ha grups de joves organitzats que veuen en aquest tipus d’accions una manera d’independitzar-se i fins i tot cometre delictes.

Per això, els experts sol·liciten al poder polític «una actuació més contundent per facilitar la feina als magistrats i la policia», com assenyala el magistrat Fernando Valdivia. A més, caldria «establir jutjats especialitzats en aquesta matèria i dotar-los dels mitjans necessaris», afegeix.

Atenent aquestes necessitats, el 28 de setembre passat, el PSOE va presentar una esmena antiokupes a la Llei d’Enjudiciament Criminal, que proposa dues modificacions legislatives per agilitzar els desallotjaments d’immobles ocupats il·legalment:

Que els jutges puguin ordenar la sortida dels okupes a 48 hores.
Que els jurats populars deixin d’ocupar-se dels casos d’aplanament de casa.

De moment, una okupació pot suposar:

A nivell penal

L’ocupació d’un habitatge pot constituir la comissió de delictes diferents:

Ocupar la casa on resideixi algú suposa la comissió d’un delicte d’aplanament de casa (article 202 del Codi Penal), amb penes de sis mesos a dos anys, i el delicte s’agreuja si mitja violència o intimidació.

Per al cas que l’immoble no sigui l’habitatge on resideixi el propietari o l’arrendatari, l’ocupació il·legal es pot tipificar com un delicte d’usurpació (article 245 del Codi Penal), on només es preveuen penes de multa.

Podrien donar-se altres delictes acumulats, atès que l’ocupació sol anar acompanyada d’una desaparició de mobiliari, cosa que podria constituir un delicte de danys o un delicte de furt o fins i tot robatori.

A nivell civil

A nivell civil, els procediments només tenen com a objectiu recuperar la possessió de l’immoble com més aviat millor. No es pretén aconseguir una pena per a l’okupa per haver comès un delicte.