Paraules que sentiràs si compres un pis i no vols preguntar què volen dir

Comprar un habitatge és, per a moltes persones, una de les decisions econòmiques més importants de la vida. És habitual que, durant el procés, apareguin termes tècnics que no sempre entenem del tot però que tampoc ens atrevim a demanar que ens expliquin. En aquest article, volem posar una mica de llum sobre algunes d’aquestes paraules que probablement sentiràs si estàs a punt de comprar un immoble.

1. Contracte d’arres

És un contracte privat entre comprador i venedor que serveix per reservar l’habitatge. El comprador fa un pagament inicial (normalment un 10% del preu de venda) i amb això es compromet a comprar. Si es fa enrere, perd els diners. Si qui es fa enrere és el venedor, ha de retornar el doble. És un document jurídicament vinculant.

2. Nota simple

És un document que s’obté del Registre de la Propietat i on consta qui és el propietari legal de l’immoble, si hi ha càrregues (hipoteques, embargaments, etc.) i la descripció bàsica del pis. És imprescindible revisar-la abans de signar qualsevol compromís.

3. Càrregues

Fan referència a qualsevol deute o limitació que afecti aquell immoble. Pot ser una hipoteca pendent, un embargament judicial o fins i tot una servitud de pas. Comprar un pis amb càrregues sense saber-ho pot comportar problemes greus.

4. Cèdula d’habitabilitat

És el document que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d’habitabilitat establertes per la normativa vigent. És obligatori per vendre, llogar o donar d’alta subministraments.

5. Certificat d’eficiència energètica

És un document obligatori que valora l’eficiència energètica de l’habitatge. Té una classificació de la A (molt eficient) a la G (poc eficient). El venedor té l’obligació de tenir-lo i mostrar-lo abans de formalitzar la venda.

6. Escriptura pública de compravenda

És el document legal que formalitza el canvi de propietat i que es signa davant notari. Després de la signatura, es registra al Registre de la Propietat.

7. Impost de transmissions patrimonials (ITP)

És l’impost que paga el comprador d’un habitatge de segona mà. El percentatge varia segons la comunitat autònoma i, sovint, segons l’edat o si es tracta de la primera residència habitual.

8. Hipoteca fixa, variable o mixta

Són les tres modalitats principals de préstec hipotecari:

Fixa: es paga sempre la mateixa quota mensual.
Variable: la quota depèn de l’índex de referència (normalment l’EURIBOR).
Mixta: comença sent fixa durant uns anys i després passa a variable.

9. Taxació

És la valoració oficial de l’habitatge, que realitza una entitat acreditada. És necessària si demanes una hipoteca, ja que el banc et prestarà en funció del valor de la taxació (no necessàriament del preu pactat).

10. IBI (Impost sobre Béns Immobles)

És un impost municipal que ha de pagar el propietari de l’habitatge cada any. Pot afectar el repartiment de despeses si es compra l’immoble a mitjan any.

En resum

Entendre el llenguatge del sector immobiliari no hauria de ser un privilegi d’experts. Amb informació clara i rigorosa, el procés de compra pot ser molt més transparent i segur. I recorda: no preguntar no et protegeix, però preguntar t’informa.